dissabte, 1 de juliol de 2017

L'òme es una formiga per l'òme

La formiga, es aquesta bestiòta que pichonet, l'agachavas d'orada veire cossí caminava, cossí se parlava amb sas collègas formigas, e de còps, li arrancavas una pata per veire se podiá caminar encara.

E quand siás occitan, siás una formiga.
As de linguistas, de sociolinguistas, d'etnològs, d'antropològs que te venon agachar amb sa lopa, son magnetofòn, son questionari, son ordinator per veire cossí fas, cossí parlas, cossí cantas, cossí danças, cossí cagas e aprèp, parlaràn del metèc, de l'indian, de l'aborigèn que siás dins de collòquis nacionals e internacionals davant de mond qu'estúdian d'autres bons salvatges.

E nòstres observators de formigas, quand en mai d'observar, bailejan, pausan la question, pausan de cadres, e ben lo pifre que collectan, ai ben enveja de li mostrar que servís tanben per empifrar.

Asiri los observators de la formiga que soi, de las formigas que sèm amb mos collègas.

Sovent me demandan perqué fau pas una tèsi en estudis occitans.
La responsa es aisida: perque vòli pas utilizar mos collègas coma formigas.

Perque ieu tanben soi una formiga.