dimarts, 13 de desembre del 2016

Etnografia, lo leberon e autres traumatismes enfantins.

L'IEO Lemosin a cargat sus Youtube un filmòt ben interessant, fach dins los ans 70, interessant pas tant per son istòria mas per lo biais de viure e de comunicar, perduts a l'ora d'ara, que mòstra :





Lo repais que comença entre las minutas 9 e 10 revèrta los dinnars e sopars que fasiam a la bòria ont anavi en vacanças quand èri pichòta, sul Segalar. 

A 10'50, lo paire prepausa al dròlle de far sabròt. 

E en agachant aquesta scèna, ai agut una illuminacion. 

Me soveni que ieu tanben me fasián far sabròt. E o fasiái amb plaser que m'agradava d'èsser la pichòta que fasiá coma los adultes. Aviái 4, 5, 6 ans, pas mai. Sopaviam de sopa de vermicèlas. E fasiái sabròt. 

Enluòc mai mangèri de vermicèlas dins ma vida. 

Eriam dins una bòria perduda endacòm entre Rodés e La Vila. 
E me disi qu'a l'epòca lo vin qu'avián èra un vin del país, plan missant. 

Roergue faguèsse de bon vin, aquò se saupriá.

Benlèu qu'es per aquò que m'agrada pas lo vin : lo primièr que tastèri èra desgulasse. E amb de vermicèlas dedins!


dilluns, 12 de desembre del 2016

Vòli volar

De vespre, anarai quèrre l'album entièr. Me triga! 

dissabte, 10 de desembre del 2016

Trobador style (5)

- E ben as plan fach de venir! 
- Vertat, perqué? 


- Siás nòstre boddha.



divendres, 9 de desembre del 2016

Consecracion !


Figuratz-vos que d'unes professors d'occitan m'an confessat que fasián estudiar mos tèxtes en classa! 
Aquò's la consecracion!!! 

Alara, ieu, grand pedagòga, me diguèri "e ben ieu tanben me vau estudiar en classa". I a pas de rasons que los escolans dels autres estudièsson mos tèxtes genials (òc, uèi soi modèsta) e pas mos escolans a ieu. 

Comencèri de cercar dins lo blòg los tèxtes quins tèxtes poiriái far dintrar dins mas sequéncias. Vertat qu'es practic aquel blòg, podèm far de Compreneson Escricha (CE per los intims) sus quasi tot. Bon, rai, i a un pauc sovent de jos-entenduts porcassièrs, mas malgrat aquò, i a de que faire. 
Trobèri de tèxtes que fasián l'afar. Puèi quand espepissèri per saber quina expleitacion pedagogica ne fariái, ma modestia e mas neuròsis ganhèron e me faguèron comprene que jamai de la vida serai capabla de parlar de mos tèxtes en classa.

Injustícia.

dijous, 8 de desembre del 2016

Trobador style (4)

ieu: - Fumèsses pas, fariái tot per sortir amb tu.

Responsa: 


"Es ben per aquò que fumi!"

dimecres, 7 de desembre del 2016

Òdi ordinari (2)

Uèi, aguèri enveja de lo pulverizar lo tipe que me passèt davant sul trepador per anar a la gara.

Non, pas perque caminava mai lèu que ieu, aquò n'ai la costuma, soi lentassa e me passan totes. De tot biais, n'aviá de longassas de cambas.

Caminava una cigarreta a la man.

E del còp m'empeguèri la pudesina de sa salopariá.
A de qué servís d'alucar una cigarreta quand siás a caminar lèu ?
E dins ma minuta d'òdi, te l'agachèri fins al cap de la carrièra, e pas un còp la fumèt sa cigarreta. Alara, a de qué servís d'alucar una cigarreta quand siás a caminar se la fumas pas ?
A m'embocanar. Pas mai.

Los fumaires, los asiri.


dimarts, 6 de desembre del 2016

Concèrt : Philippe Vialard

Philippe Vialard lo primièr còp que lo vegèri - e lo sol, aquò èra dins un canton perdut de Cantal. A drecha just aprèp lo trauc del cuol del mond. Caliá daissar l'auto al tron de dieu, davalar un prat fangós en plen estiu amb un pendís de 45º que me sembla que ne faguèri un bocin sul cuol. Aprèp, caliá passar de rocasses e aquí, arribavas a un luòc magic. Una mena de paradís pichonet entre ròcas e arbres davant d'un saut d'aiga. Ieu Philippe Vialard a l'epòca lo coneissiái pas e t'i aviá aquí tot un fan club de mametas redbullizadas que me demandèri plan cossí i davalèron a aquel trauc sens se copar lo còl del femur e me pensèri que lo Vialard èra lo Dany Brillant d'Aubrac.
E aquí, descubriguèri una bèstia de scèna amb un fan club que cantava tant e mai e ieu tanben que cantavi e mai dançavi. Una serada excellenta que me'n demòra un sovenir tras que bon.

E aquí trobèrem lo tube de la Lebreta que fasiam virar sus totas las bonas messatjariás : 
 
"ooooohooooo"
Vaquí, ara l'avètz dins lo cap per dos jorns uhuhuhu.

Puèi pas mai. 

Sabi que sortiguèt mai d'un CD mas lo tornèri pas veire.

Puèi en setembre, vaquí lo Cèrcle Occitan de Besièrs que t'organizèt un concèrt de Vialard. Cocanha! 

Amb la Conchita, nos diguèrem, zo, i anam ! D'autant mai qu'èra a gratis. E i a pas d'excusas per mancar una bona serada quand es pròcha e bon mercat.
Ieu aviái decidit de passar una bona serada e mission complida, passèri una serada ex-cel-len-ta! 

Cridat, aprèp una presentacion digna dels melhors palhassos, per l'emplegada de l'IEO Lengadòc qu'espèri qu'es melhora a son trabalh que per anonciar los espectacles, Vialard dintrèt sus l'empont e aquí ne prenguèri plen los uèlhs. 


Sus l'empont, sobrietat: un guitarrista excellent del son blos, un percussionista ric e un cantaire qu'es plan aquí. Quina preséncia!
La votz i es mas lo còs tanben, brave engatjament fisic. E aquí descubriguèrem totes un crane dançaire. Lo tipe canta e dança a l'encòp. Canta una borrèia e te dança sus plaça la borrèia, canta en faire lo pas de borrèia sus plaça, magic! L'Aubwalk! 
E quin moviment de paternas! N'aviái los tetés que frenissián! 
Quin crane dançaire.

E ben figuratz-vos que l'autre jorn qu'èri a me perdre sus youtube, tombèri sus Magnolias For Ever e lo jòc de cambas del Claude François me faguèt pensar a Vialard. Levat que lo Mèstre de l'Aubwalk canta pas en playback e que i a pas quatre femnas nusas que dançan a l'entorn. Rai, i aviá la Conchita e ieu... e encara, eriam ni nusas ni sus l'empont.

(a partir de 0'45)



Tubes de la cançon tradicionala, mesa en musica de poèmas, ... tornèrem a l'ostal amb la Conchita que cantaviam "Un còp èra lo jorn, un còp èra la nuèch" qu'aviam tanben inventat una coregrafia dessús. Una setmana aprèp, nos la cantaviam encara. Dos meses pus tard, nos la cantam encara. Es a aquò que reconeissèm un fargaire de tubes. 
Un pauc coma Jan de Nadau. 


E coma per Jan de Nadau, intelectuals del bon gost musical, fasèm lo pòt quand ne parlam "oè, es de varietat", genre "pas d'aquò en cò mieu" e quand i sèm al concèrt,  dançam, picam de las mans, cantam a bèles caisses e nos regalam. 













dilluns, 5 de desembre del 2016

Vai-te'n en vacanças, ten!


Tu te creses que quand siás a l'estrangièr amb una veitura qu'es pas tieuna, pòs far çò que vòles! 

Puèi nòu meses aprèp, as lo nenon dins la bóstia : 











diumenge, 4 de desembre del 2016

Trobador style (3)

Recebre un sms que comença per :


"Salut Maladie"


A bona esquina lo corrector automatic.

dissabte, 3 de desembre del 2016

Los Animals Fantastics

Version corta: Los Animals Fantastics o cossí m'endormiguèri dos còps o cossí quand as fach un cap d'òbra dins la vida, pòs pas far melhor.

Version longa amb benlèu de spoiling dedins: 
Los Animals Fantastics l'anèri veire perque sus l'aficha i aviá marcat "JK Rowling" e que i aviá de tipes amb una bagueta magica dins la man, que tot aquò me remembrava Harry Potter e m'agrada plan Harry Potter, tan los libres coma los films. E ben quina decepcion! 
Es pas mai question d'Harry Potter ni de Lo-que-cal-pas-escriure-son-nom e de fach, cap personatge fa resson a l'eptalogia. Pasmens, retrobam quauques formulas magicas semblantas per far d'embelinaments, retrobam los muggles que, als Estats-Units ont se debana lo film, los apèlan "los non-brueisses" e pas gaire mai. 
L'istòria: un anglés polidon que revèrta lo prince Harry (pas Potter, lo prince Harry de la familha reiala anglesa) arriba amb una valisa estranha als Estats Units. La vida dels brueisses als Estats Units es pas gaire agradiva: pas cap contacte amb los Muggles, al contrari los Muggles se'n mesfisan e sembla que la patz entre los dos mondes es precària. Dins sa valisa, l'anglés i garda d'animals fantastics qu'an pas drech de vida sul territòri american. 
Aprèp, quauques animals s'escapan, los cal trobar e en parallèl d'aquesta cèrca, un "animal" subrepotent traumatiza la vila. 
D'aventuras a còps de grands còps d'efièches especials, es un brave blockbuster. Vaquí.
I trobam pas la riquesa dels personatges, ni sa riquesa psicologica, que podiam apreciar dins Harry Potter. Los animals fantastics son simpatics, los personatges, un pauc innocents, nos i estacam, mas aviái tròp d'espèras e ne sortiguèri plan decebuda.

La debuta es longueta e ronquèri dos còps. Rai, èri lassa. 
Urosament, l'agachèri en version originala, perdèri pas completament la tantossada.





divendres, 2 de desembre del 2016

Trobador style (2)

Los òmes an lo biais per me far de compliments.


- Ten, uèi de matin, pensèri a tu! 
(ieu contenta) - Vertat? 


- Oè, vegèri una femna que passejava un pòrc a l'estaca.

- Cossí o devi prene ?
- Ben pas res, coma tu, vas tuar lo pòrc e ben pensèri a tu.

Solide. 

dijous, 1 de desembre del 2016

Òdi ordinari (1)


Uèi, aguèri enveja de lo pulverizar lo tipe que s'assetèt davant ieu dins lo trin. Non, pas perque son telefonet tindèt e me desrevelhèt, soi venguda (quasi) toleranta amb los abestits qu'oblidan de metre lo mòde silenciós sus lor puta de smartphone.

Mastegava.

Mastegava un chewing-gum.

E fasiá tan de bruch quand mastegava que la sòm, capitèri pas de la tornar trobar.
Aquel bruch chucós dels caisses que se desseparan. Es la lenga que se despega del cèl de la boca, es los vai e vèni de la pasta dins l'escupinha que fa aquel bruch tissós ?

Uèi, se i a un escolan que mastega en classa, va cargar.