dimarts, 13 de desembre del 2016

Etnografia, lo leberon e autres traumatismes enfantins.

L'IEO Lemosin a cargat sus Youtube un filmòt ben interessant, fach dins los ans 70, interessant pas tant per son istòria mas per lo biais de viure e de comunicar, perduts a l'ora d'ara, que mòstra :





Lo repais que comença entre las minutas 9 e 10 revèrta los dinnars e sopars que fasiam a la bòria ont anavi en vacanças quand èri pichòta, sul Segalar. 

A 10'50, lo paire prepausa al dròlle de far sabròt. 

E en agachant aquesta scèna, ai agut una illuminacion. 

Me soveni que ieu tanben me fasián far sabròt. E o fasiái amb plaser que m'agradava d'èsser la pichòta que fasiá coma los adultes. Aviái 4, 5, 6 ans, pas mai. Sopaviam de sopa de vermicèlas. E fasiái sabròt. 

Enluòc mai mangèri de vermicèlas dins ma vida. 

Eriam dins una bòria perduda endacòm entre Rodés e La Vila. 
E me disi qu'a l'epòca lo vin qu'avián èra un vin del país, plan missant. 

Roergue faguèsse de bon vin, aquò se saupriá.

Benlèu qu'es per aquò que m'agrada pas lo vin : lo primièr que tastèri èra desgulasse. E amb de vermicèlas dedins!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Mercé :)