dimarts, 6 de desembre del 2016

Concèrt : Philippe Vialard

Philippe Vialard lo primièr còp que lo vegèri - e lo sol, aquò èra dins un canton perdut de Cantal. A drecha just aprèp lo trauc del cuol del mond. Caliá daissar l'auto al tron de dieu, davalar un prat fangós en plen estiu amb un pendís de 45º que me sembla que ne faguèri un bocin sul cuol. Aprèp, caliá passar de rocasses e aquí, arribavas a un luòc magic. Una mena de paradís pichonet entre ròcas e arbres davant d'un saut d'aiga. Ieu Philippe Vialard a l'epòca lo coneissiái pas e t'i aviá aquí tot un fan club de mametas redbullizadas que me demandèri plan cossí i davalèron a aquel trauc sens se copar lo còl del femur e me pensèri que lo Vialard èra lo Dany Brillant d'Aubrac.
E aquí, descubriguèri una bèstia de scèna amb un fan club que cantava tant e mai e ieu tanben que cantavi e mai dançavi. Una serada excellenta que me'n demòra un sovenir tras que bon.

E aquí trobèrem lo tube de la Lebreta que fasiam virar sus totas las bonas messatjariás : 
 
"ooooohooooo"
Vaquí, ara l'avètz dins lo cap per dos jorns uhuhuhu.

Puèi pas mai. 

Sabi que sortiguèt mai d'un CD mas lo tornèri pas veire.

Puèi en setembre, vaquí lo Cèrcle Occitan de Besièrs que t'organizèt un concèrt de Vialard. Cocanha! 

Amb la Conchita, nos diguèrem, zo, i anam ! D'autant mai qu'èra a gratis. E i a pas d'excusas per mancar una bona serada quand es pròcha e bon mercat.
Ieu aviái decidit de passar una bona serada e mission complida, passèri una serada ex-cel-len-ta! 

Cridat, aprèp una presentacion digna dels melhors palhassos, per l'emplegada de l'IEO Lengadòc qu'espèri qu'es melhora a son trabalh que per anonciar los espectacles, Vialard dintrèt sus l'empont e aquí ne prenguèri plen los uèlhs. 


Sus l'empont, sobrietat: un guitarrista excellent del son blos, un percussionista ric e un cantaire qu'es plan aquí. Quina preséncia!
La votz i es mas lo còs tanben, brave engatjament fisic. E aquí descubriguèrem totes un crane dançaire. Lo tipe canta e dança a l'encòp. Canta una borrèia e te dança sus plaça la borrèia, canta en faire lo pas de borrèia sus plaça, magic! L'Aubwalk! 
E quin moviment de paternas! N'aviái los tetés que frenissián! 
Quin crane dançaire.

E ben figuratz-vos que l'autre jorn qu'èri a me perdre sus youtube, tombèri sus Magnolias For Ever e lo jòc de cambas del Claude François me faguèt pensar a Vialard. Levat que lo Mèstre de l'Aubwalk canta pas en playback e que i a pas quatre femnas nusas que dançan a l'entorn. Rai, i aviá la Conchita e ieu... e encara, eriam ni nusas ni sus l'empont.

(a partir de 0'45)



Tubes de la cançon tradicionala, mesa en musica de poèmas, ... tornèrem a l'ostal amb la Conchita que cantaviam "Un còp èra lo jorn, un còp èra la nuèch" qu'aviam tanben inventat una coregrafia dessús. Una setmana aprèp, nos la cantaviam encara. Dos meses pus tard, nos la cantam encara. Es a aquò que reconeissèm un fargaire de tubes. 
Un pauc coma Jan de Nadau. 


E coma per Jan de Nadau, intelectuals del bon gost musical, fasèm lo pòt quand ne parlam "oè, es de varietat", genre "pas d'aquò en cò mieu" e quand i sèm al concèrt,  dançam, picam de las mans, cantam a bèles caisses e nos regalam. 













Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Mercé :)