divendres, 9 de maig del 2008

Misèria

Un poèma de Joan Bodon, tirat de Sus la Mar de las Galèras, mes en musica e cantat per Eydolon. M'agrada fòrça çò que fa lo tipe.

Misèria

Dins una cort plena de fems
Un dròlle cargava lo carri...
Me soveni d’aquel ostal
Tot fendasclat de fons a cima,
Entre lo potz e la fenial
Oras pudentas de la trima...
Una femna negra, pelharda,
Brandissiá qualque pairolet.
Una truèja maire, bocharda,
De longa fasiá pissolet.
Clamor de l’autan per las planas.
Espandiment dels castanhièrs...
Perqué sonavan las campanas ?
Per qual se quilhan los cloquièrs
Dins una cort plena de fems
Un dròlle cargava lo carri...



4 comentaris:

  1. J´ai eu jean Boudou comme instit itinérant, et j´ai beaucoup échangé qvec lui dans ma jeunesse, je me souviens d´une discusssion dans le train de nuit pour Paris lui s´arrêtait à Clermont-Ferrand.....

    ResponElimina
  2. "Aquela empega" coma se ditz a Seta!
    Poiriás contar tos sovenirs. Sabi pas s'existisson de documents de testimoniatges dels escolans de Bodon.
    Quuestion: bretonejava/quequejava en classa? (il bégayait?)
    E de qué parlaviatz?
    Beijinho ;)

    ResponElimina
  3. y pense mela y pense et oc que quequejava et çà nous faisait beaucoup rire!!!

    réfléchir à mon retour du Brésil à un billet sur lui

    ResponElimina

Mercé :)