dissabte, 8 de març del 2008

Dimenjada dins Tarn amb MonAmorósMaiContent (2/3)

A...MonAmorósMaiContent... Tot un poèma! Ne poiriái escriure sus el!

Quauques caracterisitcas de MonAmorósMaiContent
- es un pauc Pompeu, non, pas pompeta, Pompeu, coma Pompeu Fabra lo que faguèt la normalizacion del catalan
- es pas brica Ferran Adrià



Tornam d'una passejada bèla e longa que n'avètz vistas las fòtos. Soi crebada, solide, me vau a la docha , e m e meti al lièch amb un libre, trankilla per aqueste ser, qu'èra MonAmorósMaiContent que cosinava.
Pas la pena de faire "aaaaa" admiratius. Nos cosinava l'òme una esqueixada, un dakòs amb de bacalao (merlussa) over aisit de faire. Ten, akò semblava a akò:
Nosautres , anam dins Tarn per manjar de BA CA LA O.... cercatz l'error...

Enfin.
Ieu, amb mon libre, me dormissi quand te sentissi tot plen de potons que me dison "leva-te mon amor" una man que te remena lo pomièr per li dire d'arrestar de roncar e de se levar. Me mièg-desrevelhi
"mmm, quina ora es?"
e la responsa que tua sa raça:
- Dos quarts i mig d'onze.
EEEEE???
Los catalans an un sistèma per dire l'ora qu'es francament bastard. Si, pas la pena de romegar los catalans, avètz un sistèma per dire l'ora que quitament vosautres lo comprenètz pas.
Expliqui als pas catalanofòns:
Los catalans dison las minutas per quarts, se'n foton de l'exactitud minutesca, çò que compta son los quarts, e coma son un pauc complicats an tanben inventat lo mièg quart. E la referéncia oresca akò l'ora qu'arriba pas la passada. Exemple: 02.15 = un quart de tres. Sembla complicat mas cal prene lo biais. es plan explicat akí
Alara ieu sabi parlar e comprene l'ora catalana, normal escoti Catalunya Radio...
Mas quand soi a dormir e qu'òm me desrevelha amb un "dos quarts i mig", e ben , m'enfadi.
La scèna:
- Quina ora es?
- Dos quarts i mig d'onze.
- De qué?
- Dos quarts i mig d'onze.
- Mas te prenes per Catalunya Radio o qué??? Mas siás completament ensucat de me desrevelhar e de me dire akò te creses qu'ai lo cap per soscar ara a de qué vòl dire "dos quarts i mig" la pòs pas dire normalament l'ora que soi completament dormida!!!
Mièja vòlta, gèst dramatic del plumon, e me tòrni dormir (enfin, fau que dormissi, mas dormissi pas). E contunhi de romegar:
- E la taula, l'as mesa pel mens? (Aimable... et son orchestre)
E la responsa que tua sa raça dicha amb paciència e amor:
- Va, deixa de rondinar, aixeca't i mira-ho
e sentissi lo risolet trufaire de MonAmorósMaiContent....

Me levi, sens doblidar de rabalar lo plumon e de faire tombar lo libre.
Agachi la taula e te vesi akò:
De còps que i a, ai vergonha.










e istòria de dire que mangèrem pas sonque de bacalao (lo bacalao, akò pudís la pachòla pas lavada):

7 comentaris:

  1. gramaci per lei detalhs... Ieu que cresiéu que l'odor d'Occitània èra la lavanda...

    ResponElimina
  2. Beautiful! As much as I understood. You write so nicely! And thank you for the information on both Pompeu Fabra and Ferran Adria (I should go to Roses:-)) - and the Catalan way of saying what time it is.. Love to learn. Hugs!

    ResponElimina
  3. >> Merike: Kiitos!

    >> Tam: :-DDD

    ResponElimina
  4. Jo que conéishi monde qui non cau pas desvelhar en nat cas. Autament, lo resultat que pòt aparentà’s au cataclisme finau. E si reaument qu’as la molua qui pudeish a çò que dises, que’m sembla e’t caleré cambiar de frigo e lèu lèu. Urosament que n’avem pas enqüèra los ordinators qui aulorejan per internet !!! Jo, enter la molua e la saussissa, non trantalhègi pas, que’m preni la molua, tà díser-t’ac francament …Enfin, los gosts e las colors, be’n cau de tot entà tots !!! Bona setmana, damisèla !

    ResponElimina
  5. Bah... no hi ha pitjor alumne que el qui no vol aprendre :p En aquest cas, i sense que serveixi de precedent, és qüestió de pura lògica. I en el fons ho saps prou bé ;) Es un cas semblant al dels pronoms febles, amb la diferència que aquesta darrera és una solució artificial, mentre que la del sistema horari és simplement la que sempre s'ha utilitzat.

    Fins que va arribar el catanyol a través de la immigració espanyola.

    Enfin, je dis ça, je dis rien... On va pas se chamailler non plus pour une connerie comme celle-là (désolé, M. Fabra).

    ResponElimina
  6. Coneissia pas l'ora catalana... Mas ai 'na p'ita istòria de contar a perpaus de l'ora africana... Qu'es en frances de segur, mas qu'es pas mau tanpauc...

    Era coma 'n'amija cameronesa. Li demandei quala ora qu'era. Me responguet : Il y est onze moins. Euh... Moins quoi ? Bah moins quoi ! Bah oui, moins, mais moins quoi ?
    Comprenia ren e 'la comprenia pas perque comprenia pas...

    Enfin comprenguei !! L'exactitud oraria es pas tan importanta per un camerones coma per un frances. "Il y onze moins" quò vau dire qu'es entre dietz oras demia e onze oras. "Il y onze heure plus" qu'es entre onze oras e onze oras demia. Mon amija avia pas mai mestier de precisions...

    ResponElimina
  7. Adieu!

    Pel que fa al tema d'hores, us recomano posar-vos un salvapantalles "collonut" per entendre perfectament el tema de les hores en català!

    www.comunicaciodigital.com/rellotge_catala/

    Aquí el podeu veure i descarregar!

    Fins aviat!

    ResponElimina

Mercé :)