dimarts, 14 de març del 2006

Calamitat....





I a qualques temps d'aquò, en sortent mos corses de ma saca, te vesi un quicòm blancàs, de la substància estranha. De qué fa aquò aquí? Sai pas. Te preni un mocador, e zo, aquí , i a pas res agut. Una taca? Ont? Mas nooooooooooon.


Uèi, 8.00. Davant los 6ena. Sòrti totes mos papafards. E una tacassa d'aquesta causa blanca es encara aquí. Una escolana, braveta, me dona un mocador de papièr. Te netegi tot aquò. Aquí s'es pas res passat.

Enfin... gaireben....

Vesi a sus mon swit, sul ponhet ,una taca. Ops
Disi als pichons "es de crema per las mans", mon vièch, akò's pas de crema per las mans.

Merda, n'ai en plen sul ventre...

Fa pas res, dins la vida, e mai que mai en classa, cal demorar digna. Farai cors, d'aquesta matèria blanca non identificada... mas familiara, me'n chauti... enfin, ensagi.

L'escolana me dona un autre mocador , es brava , e?

Quand meme, curiositat... te nifli lo mocador, per veire qu'es aquò, macarel.
Aquesta odor, la coneissi. Es kikòm que m'agrada...
Quicòm que se manja, que m'agrada.
Iaort? non
Formatge? tampauc
mmmm
tròbi pas çò qu'es

Contunhi lo cors.

Quand meme, que pòt èstre?
Agachi al fons de ma saca.



Coneissètz lo mond que prenon las saquetas de sal o de pebre "per l'ostal"...

Ben, ieu prenguèri una saqueta de maionesa....

1 comentari:

Mercé :)